Conscienciació sobre el mal d'alçada

Conscienciació sobre el mal d'alçada: una àmplia gamma de viatges variats, des d'excursions d'oci moderadament aventureres fins a excursions i aventures desafiadores i exigents als turons i carenes muntanyoses de la regió de l'Himàlaia més alta del món, al voltant del Nepal, el Tibet i Bhutan.

La majoria de viatgers i aventurers potser ja saben que practiquen senderisme o escalada a zones d'alta muntanya on la gent pot contraure el símptoma del mal agut de muntanya (MAM).

Life Himalaya ofereix informació detallada sobre el mal d'altitud i els problemes relacionats.

Símptomes del mal d'alçada:

En lloc d'un o dos, normalment comença a aparèixer un grup de símptomes a mesura que una persona guanya altitud. Aquests símptomes varien en intensitat i en les elevacions a les quals apareixen, depenent de l'individu que els experimenta. La característica predominant associada a l'adaptació a l'altitud és el mal de cap.

Normalment, el mal de cap apareix al vespre després d'un llarg dia d'ascens. El mal de cap s'hauria d'alleujar amb aspirines i hauria de desaparèixer l'endemà al matí. Els principals símptomes que acompanyen l'aparició del mal d'alçada són mal de cap i debilitat, insomni, sovint acompanyat de respiració irregular, sobretot a la nit, retenció de líquids [edema], sobretot al voltant dels ulls o els dits, depenent del grau de mal d'alçada, tos seca, nàusees lleus, pèrdua de gana, atàxia o pèrdua de coordinació i dificultat per respirar greu en repòs.

Si els símptomes són una molèstia lleu, hauries de descansar fins que disminueixin. Si els símptomes s'agreugen o no desapareixen després d'una nit de son, hauries de baixar fins que et sentis bé.

Consciència bàsica del mal d'alçada

El tractament bàsic per al mal d'alçada greu és el descens immediat : el mal d'alçada pot progressar ràpidament un cop esdevé greu. Cal fer baixar la persona afectada entre 300 i 450 m; la distància augmenta amb l'extensió dels símptomes.

El fàrmac acetazolamida [Diamox] s'ha utilitzat per ajudar a l'aclimatació quan es viatja a l'altitud. Alguns informes indiquen que el fàrmac podria ser útil per tractar les primeres etapes del mal d'alçada, a més del seu ús en la prevenció. S'ha demostrat que les persones que tenien mals de cap, nàusees i malestar van millorar considerablement en 30 minuts després de prendre els comprimits. La dosi per a adults és de 250 mg de comprimits dues vegades al dia.

L'efecte secundari més pronunciat i irritant és una sensació de formigueig que es pot produir en qualsevol lloc i sense previ avís. La dosi es pot reduir a 250 mg al dia. Es recomana començar el fàrmac el matí de l'ascens per sobre dels 3000 m i continuar-lo fins al descens o fins que la persona se senti aclimatada. Si decidiu prendre acetazolamida, informeu-ne al vostre guia/líder del grup. No l'han de prendre persones al·lèrgiques als medicaments amb sofre.

El mal d'alçada greu afecta pocs excursionistes, la majoria saben quan aturar-se i tornar a baixar. Totes les nostres excursions es basen en l'experiència i estan planificades per guanyar alçada gradualment , amb dies de descans i aclimatació . Les breus notes anteriors sobre el mal d'alçada serveixen per assenyalar què és i observar-ne els símptomes. La prevenció és senzilla: feu un ascens gradual i permeteu-vos un descans suficient a altituds intermèdies.

Si teniu previst fer senderisme a l'Himàlaia amb un guia professional local i un portador, després d'una caminada de 2500 metres, només cal pujar entre 300 i 400 metres al dia. Cada dia, després d'arribar al lodge, feu una caminada d'aclimatació de fins a 150 o 300 metres.

Pujar amunt i dormir avall és el millor principi per no tenir mareig d'alçada, i beure de 3 a 4 litres d'aigua , sopa d'all i te de gingebre són els millors per no tenir mareig d'alçada.

Mengeu sempre aliments frescos locals com ara el dalbath nepalès, el momo vegetal i l'estofat de sherpa; si teniu símptomes de malaltia, torneu a baixar.